Percepción y adaptación de los municipios turísticos al aumento de la temperatura y las olas de calor : entre el desconocimiento y la inacción. El caso del Cap de Creus (Cataluña) / Ernest López Sirvent, Anna Ribas Palom
López Sirvent, Ernest


En: Investigaciones geográficas. Alicante, núm. 80 (2023) , p. 29-55
Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

El canvi climàtic comporta un augment en la freqüència, durada i intensitat dels riscos climàtics. L'augment de la temperatura i les onades de calor ja és el risc climàtic que causa més morts a Europa i elevades conseqüències econòmiques i en el medi natural. L'administració local ha de ser partícip d'una transició socioecològica justa i equitativa en els nuclis urbans mitjançant l'adaptació als riscos climàtics extrems. Les Solucions basades en la Naturalesa (SbN) poden facilitar-la i diverses ciutats europees ja les estan aplicant. No obstant això, els municipis més petits s'enfronten a dificultats que els poden relegar a un segon pla. La literatura científica identifica diferents incentius i barreres durant les fases d'elaboració de polítiques d'adaptació. L'objectiu d'aquest article és conèixer la percepció de responsables tècnics i polítics sobre aquest risc climàtic, el nivell d'adaptació mitjançant SbN dels municipis i quins són els incentius i barreres que poden donar-se a la regió de la Costa Brava. Per a això, s'han entrevistat un total de set persones entre càrrecs tècnics i electes de diferents municipis del Cap de Creus (Alt Empordà, Catalunya). S'ha realitzat l'anàlisi amb una metodologia mixta de triangulació. Els principals resultats apunten que l'augment de la temperatura i les onades de calor no es perceben com un risc molt preocupant i que les SbN són mesurades d'adaptació poc conegudes per l'administració local a pesar que es valoren com a solucions aptes per a aconseguir una bona adaptació.

Potash Extraction and Historical Environmental Conflict in the Bages Region (Spain) / Santiago Gorostiza Langa
Gorostiza Langa, Santiago


En: Investigaciones geográficas. Alicante, núm. 61 (2014) , p. 5-16
Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

L'extracció de potassa a la regió del Bages (Espanya) ha estat la causa d'importants impactes ambientals al llarg de la història recent, com a mostra la progressiva salinització dels rius Cardener i Llobregat. Recentment, diversos projectes que augmentaran la producció de salmorres i els runams de residus salins han estat anunciats. Seguint a Martínez-Alier, en el present article caracteritzo els conflictes al voltant de l'extracció de potassa i els seus impactes soci-ambientals com a conflictes de distribució ecològica, i proposo un acostament històric que tingui en compte els fluxos d'aigua, potassi i clor. Malgrat la importància del potassi com un nutrient imprescindible per al creixement dels vegetals, al costat del fòsfor i el nitrogen, els conflictes relacionats amb l'extracció de sals potàssiques han rebut relativament poca atenció. Per al present cas d'estudi, s'utilitzen dades estadístiques i fonts d'arxiu per a mostrar l'extracció de potassa en relació amb l'augment de la salinitat de l'aigua a Barcelona al llarg del segle XX. Es dedica especial atenció a les infraestructures tecnològiques desenvolupades per a donar una solució tècnica al problema de la salinització de les aigües, com el col·lector de salmorres o els filtres d'osmosi inversa, alhora que es destaquen les relacions de poder darrere de l'elecció d'aquestes tecnologies. L'acostament històric a aquest cas d'estudi mostra que la definició de les externalitats com a èxits en la transferència de costos, defensada per Martínez-Alier, resulta adequada per als costos econòmics relacionats amb la remediació ambiental de les mines del Bages, bàsicament coberts per fons públics.

Changing patters of water consumption in the suburban Barcelona : lifestiles and welfare as explanatory factors / Elena Domene Gómez
Domene Gómez, Elena


En: Investigaciones geográficas. Alicante, núm. 61 (2014) , p. 39-53
Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Els jardins atlàntics i les piscines constitueixen una de les característiques més rellevants d'aquesta nova fase en la història del procés d'urbanització a la Regió Metropolitana de Barcelona, coincidint amb la bogeria constructora per la qual la tipologia d'urbanització tradicionalment compacta típica de les cultures mediterrànies perd terreny enfront dels tipus d'urbanització més dispersos, típicament característics dels països anglosaxons. El canvi en el model urbà també comporta una constatable relació amb els canvis en els estils de vida cada vegada més típics dels paisatges suburbans de moltes àrees de l'Europa atlàntica i sobretot de Nord Amèrica. Cases en urbanitzacions de baixa densitat, amb jardins i piscines estan directament associades amb una millor qualitat de vida i considerats com a béns posicionals, donant als seus propietaris un estatus i prestigi que no es troba en altres formes urbanes. En aquest document, per tant, il·lustraré com aquests nous estils de vida suburbans que estan relacionats amb un intens consum d'aigua estan guanyant terreny en un context geogràfic, social i cultural que tradicionalment ha estat bastant conservador en l'ús d'aquest recurs. També mostraré com aquests nous estils de vida estan així mateix interrelacionats amb un fort component de nivell de renda. De tal forma, llars d'alta renda prefereixen i es poden permetre jardins atlàntics més consumidors d'aigua, i amb piscina, mentre que les llars de baixa renda han de recórrer a espècies més adaptades climàticament, en el que constitueix una creixent diferenciació socioespacial.

Jardines privados y consumo de agua en las periferias urbanas de la comarca de La Selva (Girona) / Xavier Garcia, Anna Ribas Palom, Albert Llausàs Pascual
Garcia i Pujades, Xavier


En: Investigaciones geográficas. Alicante, núm. 61 (2014) , p. 55-69
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

En els espais residencials de baixa densitat, la tipologia de jardí es converteix en un factor determinant del consum d'aigua en la llar. En aquest article s'utilitza l'anàlisi clúster per a identificar les diferents tipologies de jardí privat que es donen a les urbanitzacions del sud de la comarca de La Selva (Girona). La informació de base es va obtenir de 240 enquestes realitzades en habitatges unifamiliars d'urbanitzacions situades en 9 municipis de la comarca. Els resultats mostren l'existència de 4 tipologies de jardí: ornamental, hort, gespa i arbratge. A continuació es descriuen les relacions existents entre els diferents perfils sociodemogràfics dels seus propietaris i les diverses tipologies de jardins identificades. Finalment, una anàlisi de regressió logística va revelar com cada patró de jardí està clarament associat amb unes determinades característiques sociodemogràfiques de les famílies, com serien l'edat dels residents, el seu interès en la jardineria, la grandària de la família o el tipus d'ocupació (permanent/temporal) de l'habitatge.

Local regulations on alternative water sources : greywater and rainwater use in the Metropolitan Region of Barcelona / Laia Domènech, Maria Vallès
Domènech, Laia


En: Investigaciones geográficas. Alicante, núm. 61 (2014) , p. 87-96
Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Les fonts alternatives d'aigua estan guanyant importància a Catalunya (nord-est d'Espanya) com a resultat de les noves polítiques locals que promouen la conservació de l'aigua i una major resiliència enfront d'episodis de sequera. Des de 2002, més de 50 municipis (incloent en total més d'1.3 milions de persones) han aprovat ordenances municipals d'estalvi d'aigua, les quals exigeixen la instal·lació de sistemes de captació d'aigües pluvials i reutilització d'aigües grises en edificis de nova construcció. Aquestes noves tecnologies transformen el cicle hídric existent i indueixen importants canvis institucionals i socials relacionats amb la descentralització de la gestió de l'aigua. A partir d'una sèrie d'entrevistes amb tècnics municipals i enquestes amb usuaris de sistemes d'aigües grises i pluvials, aquest article analitza l'aprenentatge soci-tècnic generat durant la implementació de les ordenances i els principals impediments i barreres que han de ser superats per a minimitzar els riscos per a la salut i promoure l'acceptació social d'aquestes fonts d'aigua alternatives.

Gobernanza deliberativa en la gestión de cuencas hidrográficas : analizando las consecuencias de la Directiva Marco del Agua en Cataluña / Marc Parés i Franzi, Alba Ballester Ciuró, Josep Espluga Trenc, Joaquim Brugué



En: Investigaciones geográficas. Alicante, núm. 61 (2014) , p. 113-127
Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Els primers plans de conca prevists en la Directiva Marc de l'Aigua van ser aprovats a Espanya molt recentment, motiu pel qual encara no disposem d'estudis que avaluïn els resultats dels processos participatius duts a terme. En aquest article s'analitza una experiència participativa que, pel seu caràcter exemplar i atípic, ha estat considerada una bona pràctica: el procés deliberatiu del Districte de Conca Fluvial de Catalunya. Ens interroguem sobre les conseqüències de la deliberació i, més concretament, sobre si un bon procés de deliberació millora la política d'aigües. És a dir, investiguem la relació entre les característiques procedimentals de la deliberació i els seus resultats. Per a això combinem dades quantitatives amb informació qualitativa obtinguda a partir d'anàlisi documental i trenta entrevistes en profunditat. Les limitacions de l'estratègia comunicativa, la poca integralidad amb la qual es planifica la política d'aigües i la falta d'una cultura política deliberativa són algunes de les febleses identificades en el cas estudiat. Concloem que un bon procés deliberatiu és una condició necessària però no suficient per a garantir un impacte significatiu sobre la política d'aigües.

La Prensa histórica como herramienta de recopilación de información meteorológica y climática : el caso de la ciudad de Tarragona (España) / Ricard Ripoll Pi, Marc Jaume Prohom Durán, Juan Carlos Peña Rabadán, Javier Martín Vide



En: Investigaciones geográficas. Alicante, núm. 61 (2014) , p. 159-169
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

La premsa històrica és una font d'informació meteorològica i climàtica addicional a la font habitual dels arxius meteorològics. En aquest estudi es presenta el procés de recuperació dels valors de les variables meteorològiques de la ciutat de Tarragona (Spain) a partir de periòdics antics. En primer lloc es detalla la fase de localització de les dades meteorològiques, dispersos en diferents fons, dades que han estat digitalitzats manualment per a la seva preservació i posterior manipulació. L'anàlisi de les diferents variables recuperades permet sovint observar els diferents canvis en els mesuraments, les localitzacions i els instruments utilitzats. Així doncs, es disposa d'una recuperació de metadades perquè la posterior manipulació de les sèries climàtiques sigui el més homogènia possible. Finalment es mostren les potencialitats i mancances de la recuperació de dades meteorològiques a través de la premsa antiga.

Diseño de un itinerario turístico en Tivissa a partir de la estación meteorológica / Òscar Saladié Borraz, Jaume Salvat Salvat, Salvador Antón Clavé
Saladié Borraz, Òscar


En: Investigaciones geográficas. Alicante, núm. 59 (2013) , p. 119-133
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

L'existència d'estacions meteorològiques convencionals, que van començar la seva marxa durant la segona meitat del segle XIX i inicis del segle XX, ha fet possible analitzar les variacions i les tendències seculars de les diferents variables meteorològiques a partir de la generació de sèries regionals. Aquestes estacions, que al llarg dels anys han sofert canvis d'emplaçament, d'instruments i d'observadors, formen part del patrimoni material d'un territori, podent-se convertir en un atractiu turístic. Aquesta transformació és encara més factible si en els orígens de l'estació es troba la figura d'un personatge de rellevància històrica, natural de la població on està localitzada l'estació o bé una institució que va justificar la creació de l'estació. En aquest estudi s'exposen els atributs que hauria de tenir una estació per a convertir-se en un atractiu turístic i es proposa un itinerari entorn a l'estació meteorològica de Tivissa (Tarragona). Aquesta estació compta amb dades des de l'any 1911 i els seus orígens estan lligats a la figura de Ramon Jardí (Tivissa 1881 - Barcelona 1972), professor de la Universitat de Barcelona i que, entre altres coses, va dissenyar i va construir el prototip de pluviògraf d'intensitats que porta el seu nom.

Riesgo de inundaciones en Borredà (Barcelona) por la crecida de la Riera Margançol / Jaume Alcañiz Solanas
Alcañiz Solanas, Jaume


En: Investigaciones geográficas. Alicante, núm. 58 (2012) , p. 245-266
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Les avingudes i les inundacions són un fenomen natural comú en la zona mediterrània. Les avingudes, amb les consegüents inundacions, provoquen desastres que sovint produeixen pèrdues humanes, materials i immaterials de patrimoni, i per això aquest tipus de desastres causen un gran impacte en la societat. La rellevància de les inundacions en la nostra societat i l'impacte que va causar en els habitants de la zona l'episodi de crescuda excepcional del riu Margançol el 22 d'agost de 2008, ha conduït a aprofundir en el risc d'inundacions en la conca d'aquest riu. Els objectius han estat, reconstruir les característiques hidrològiques de l'episodi de crescuda esmentat, identificar i integrar els factors que intervenen en l'Anàlisi del Risc d'aquest cas, estudiar la perillositat i la vulnerabilitat així com els factors que les generen, i proposar mesures de prevenció per a esdeveniments similars futurs. S'aprofundeix en el cas d'estudi, analitzant d'una banda la perillositat, i per una altra, la vulnerabilitat, sempre en relació a la reconstrucció de l'avinguda del 22 d'agost de 2008. Convenen ressaltar que s'ha treballat a dues escales: una general a nivell de conca, i una altra de detall en un tram de 4,5 km que discorre pel terme municipal de Borredà (Barcelona). Amb independència del limitat abast de l'avinguda estudiada, les conclusions del treball permeten, amb la metodologia usada, avaluar el risc d'inundació en la zona i proposar mesures de gestió adequades.

Comportamiento del viento local diurno en la cuenca del río Llobregat / Jordi Comalrena de Sobregrau Bailina
Comalrena de Sobregrau Bailina, Jordi


En: Investigaciones geográficas. Alicante, núm. 58 (2012) , p. 167-289
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

L'estudi de les dades meteorològiques de cinc estacions representatives de la conca del riu Llobregat (estius de 2006, 2007 i 2009) per a establir patrons de comportament del vent local diürn que puguin ajudar a les tasques de prevenció d'incendis forestals ha revelat que la marinada és l'element principal a tenir en compte només en la zona costanera i fins a la serra Prelitoral. El patró de la zona mitjana i alta de la conca (interior) respon, en canvi, a la influència del vent de vall i els vents de vessant. El sistema de vents locals de la conca del Llobregat suposa un factor afegit de risc meteorològic de propagació d'incendis forestals, atès que la velocitat més alta es detecta durant el període de major risc: a la temperatura elevada i a la baixa humitat cal sumar, per tant, la velocitat del vent màxima diària. No obstant això, la previsibilitat del sistema, la velocitat mitjana baixa o moderada i l'absència de canvis bruscos i imprevistos de velocitat i direcció descarten considerar-ho un element d'important risc per si mateix.

La Gestión de los residuos domésticos en los antiguos vertederos de la comarca de la Ribera d'Ebre (Cataluña) / Òscar Saladié Borraz
Saladié Borraz, Òscar


En: Investigaciones geográficas. Alicante, núm. 56 (2011) , p. 177-197
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Amb anterioritat a l'existència dels abocadors controlats i les plantes de incieración els residus domèstics eren transportats fins a uns terrenys més o menys pròxims als nuclis de població on quedaven a la intempèrie podent en alguns casos ser cremats, amb les implicacions ambientals que aquest tipus de gestió comporta. En l'elecció dels terrenys de l'abocador tampoc s'havia tingut en compte cap aspecte de caràcter ambiental. A la comarca catalana de La Ribera d'Ebre aquests abocadors van estar en funcionament fins a la segona meitat dels anys 90 del segle XX quan van ser clausurats en paral·lel a la construcció d'un abocador controlat comarcal. Aquests antics abocadors, una vegada localitzats, s'han analitzat tenint en compte les seves característiques, les de l'entorn on es trobaven i la proximitat i accessibilitat al nucli de població des d'on eren transportats els residus. També es fa referència al procés de clausura i segellament dels abocadors i a la situació actual dels terrenys que els van albergar.

Cartografia i agrimensura a Catalunya i Balears al segle XIX / [ressenya de] Francisco Feo Parrondo
Feo Parrondo, Francisco


En: Investigaciones geográficas. Alicante, núm. 56 (2011) , p. 199-201
Ressenya de:
- MONTANER, C., NADAL, F. y URTEAGA, L. (Eds.). Cartografia i agrimensura a Catalunya i Balears al segle XIX. Barcelona : Institut Cartogràfic de Catalunya, 2011

El Cambio de los usos agrarios del suelo en el actual ámbito metropolitano de Barcelona (del siglo XVIII a la actualidad) / Valerià Paül i Carril
Paül i Carril, Valerià


En: Investigaciones geográficas. Alicante, núm. 53 (2010) , p. 145-188
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Es planteja una anàlisi en profunditat del canvi dels usos agraris del sòl en l'àmbit territorial de l'actual regió metropolitana de Barcelona des de principis del segle xviii fins al moment actual. L'article es basa en un estudi minuciós de cinc fonts de dades a escala municipal, corresponents a diferents talls temporals. Es duu a terme una discussió dels mètodes utilitzats per a obtenir aquestes dades i per a assegurar la seva coherència. Els resultats del treballat expliquen les variacions temporals i espacials dels usos agraris del sòl i es posen en relació amb el marc teòric de l'article. Les conclusions sistematitzen les tres grans dinàmiques que han motivat el canvi estudiat: la inserció de l'agricultura regional en marcs geoeconòmics amplis, la conformació en l'àrea d'estudi d'una veritable agricultura periurbana i la influència desigual del fenomen urbanitzador.

Cambios residenciales internos en la ciudad de Barcelona : evolución y características territoriales / Jordi Bayona i Carrasco, Isabel Pujadas Rúbies
Bayona i Carrasco, Jordi


En: Investigaciones geográficas. Alicante, núm. 52 (2010) , p. 9-36
Bibliografia. Resums en castellà, francès i anglès.

Els canvis de residència que es produeixen dins d'una mateixa ciutat suposen una part molt important de tota la mobilitat residencial, ja que en els moviments migratoris residencials domina la proximitat. En aquest treball analitzem la mobilitat residencial registrada a la ciutat de Barcelona a partir de les dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de la ciutat, que ens permet identificar els canvis d'habitatge en el padró municipal amb origen i destinació en la pròpia ciutat. La intenció és visibilitzar uns fluxos residencials que, malgrat la seva importància, són bastant desconeguts, i amb un impacte clau en la redistribució de la població a la ciutat. Els resultats ens indiquen un alt volum de moviments que significa al voltant d'un 80[per cent] de tota la mobilitat metropolitana amb origen o destinació en la pròpia ciutat. Quan no es traspassa un límit municipal, tres factors semblen explicar el sentit dels fluxos, la proximitat amb el lloc de residència anterior, el nivell de renda dels barris (especialment selectiu en els barris de rendes altes), i, en últim lloc, la presència d'estrangers en els fluxos.

Segundas residencias en la comarca del Alt Empordà / Gemma Molleví Bortoló, Lucía González Rodríguez
Molleví Bortoló, Gemma


En: Investigaciones geográficas. Alicante, núm. 42 (2007) , p. 125-143
Bibliografia. Resums en castellà, francès i anglès.

Els municipis rurals de Catalunya estan experimentant actualment nombroses transformacions. El primer objectiu d'aquesta comunicació és analitzar l'evolució entre 1991 i 2001 de l'establiment dels habitatges de segona residència en els municipis rurals catalans, per a mostrar tant les transformacions territorials i socials produïdes com els llocs on hi ha hagut un major impacte. Una segona escala d'anàlisi se centrarà en l'Alt Empordà, una comarca que concentra un 88[per cent] de municipis rurals i un 27,55[per cent] de població rural. El segon objectiu serà el d'analitzar quins han estat els processos de canvi a les urbanitzacions de segones residències d'aquesta comarca. Els efectes d'aquesta construcció urbanística basada en l'habitatges de segona residència són: el manteniment d'una forta estacionalitat de l'ocupació de segona residència; la falta de serveis i infraestructures bàsiques en els moments de major ocupació residencial; la destrucció del paisatge natural per una construcció uniforme, inadequada i desproporcionada; la desaparició d'algunes activitats rurals, o l'augment del preu de l'habitatge rural per l'aparició d'una major competitivitat en el mercat immobiliari.

La Contribución de la Sociedad Astronómica de Barcelona en la difusión de las observaciones metereológicas en Catalunya (1910-1923) / Marc Jaume Prohom Durán
Prohom i Durán, Marc


En: Investigaciones geográficas. Alicante, núm. 40 (2006) , p. 141-158
Bibliografia. Resums en castellà, francès i anglès.

La Societat Astronòmica de Barcelona (1910-1923) es va fundar amb l'objectiu de desenvolupar i difondre el coneixement científic a la ciutat de Barcelona i, per extensió, Catalunya. Malgrat el pes majoritari dels estudis astronòmics durant els primers anys, l'observació meteorològica va passar a poc a poc a ser una de les seves activitats més destacades, deixant un llegat de gran interès climàtic. Gràcies a l'impuls dels seus socis i col·laboradors, es va ampliar de manera espectacular el nombre d'estacions meteorològiques (bona part d'elles pluviomètriques) arribant-se als 224 observatoris en 1918, es van uniformitzar mètodes i normes d'observació i instal·lació d'instruments, i es va popularitzar la meteorologia entre la població. En aquest article, i mitjançant l'estudi detallat del centenar de butlletins que va publicar aquesta institució durant la seva tala però intensa vida, s'analitza el paper determinant que va jugar en la instauració de la Xarxa Pluviomètrica Catalana, sens dubte de les de major densitat d'Espanya per a l'època i que ha deixat la seva petjada en el present.

La Transformación de los asentamientos en el litorial turístico catalán : análisis cartográfico y estadístico del Alt Empordà / Sergi Cuadrado Ciuraneta, Antoni Durà Guimerà, Elena Estalella i Boadella
Cuadrado Ciuraneta, Sergi


En: Investigaciones geográficas. Alicante, núm. 40 (2006) , p. 159-182
Bibliografia. Resums en castellà, francès i anglès.

En el present article es presenten part dels resultats d'una recerca que s'ha centrat en les transformacions experimentades des de la segona meitat del segle XX pels assentaments en les àrees litorals de Catalunya i, més concretament, en la plana de l'Alt Empordà (Girona) com un exemple de les dinàmiques d'urbanització en les àrees litorals mediterrànies. Aquest és un territori considerat emblemàtic perquè mantenia un cert equilibri entre urbanització i protecció ambiental. Així, després d'esbossar el context teòric conformat per les aportacions d'un bon nombre d'autors, s'analitza l'evolució experimentada per una sèrie de variables (superfície urbanitzada, habitatges, infraestructura d'allotjament, població i mobilitat) que s'han considerat especialment explicatives en relació als objectius marcats. Aquesta anàlisi s'ha efectuat per als municipis de la plana en el seu conjunt, agregats per línies de costa, i de manera individual. D'aquesta manera, s'ha fixat l'atenció tant en les transformacions més allunyades en el temps, molt relacionades amb el turisme, com en les més recents, que tenen a veure amb les noves dinàmiques socioeconòmiques que s'estenen pel territori cada vegada més, desembocant en la configuració d'un nou model d'urbanització, que comporta també un increment del sòl ocupat.

Evolución de la playa de Sa riera (Cap de Begur, Costa Brava) en los últimos 50 años / Anna Crous Bou, Josep Pintó i Fusalba
Crous i Bou, Anna


En: Investigaciones geográficas. Alicante, núm. 37 (2005) , p. 5-26
Bibliografia. Resums en castellà, francès i anglès.

En les últimes dècades la regulació dels cabals fluvials mitjançant la construcció de preses i rescloses juntament amb la modificació antròpica de la línia de costa ha provocat una alteració de la dinàmica litoral que s'ha manifestat principalment en els trams de costa baixa. Antigues costes d'acumulació han passat a ser actualment zones hajo el predomini dels processos erosius o en el millor dels casos a mantenir l'equilibri en el balanç sedimentari. En aquest marc general de penúria sedimentària de les costes baixes la platja de Sa Riera es distingeix per estar subjecta a una dinàmica litoral de signe oposat ja que en les últimes cinc dècades ha experimentat una acreció generalitzada.Mitjançant la utilització de fotografies aèries i el seu tractament en un sistema d'informació geogràfica (SIG), s'han pogut establir la taxa i el ritme de progradació de la platja, estimant-se en 46 metres l'avanç màxim sofert per la línia de costa en aquests cinquanta anys. També s'ha pogut comprovar com aquesta acreció és percebuda per un determinat perfil d'usuari de platja com un impacte desfavorable per a les seves activitats en el litoral.

Turismo rural en Cataluña : condicionantes de la oferta y la demanda / Gemma Cànoves Valiente, Luis Herrera, Lucía Cuesta Fernández
Cànoves Valiente, Gemma


En: Investigaciones geográficas. Alicante, núm. 37 (2005) , p. 5-26
Bibliografia. Resums en castellà, francès i anglès.

L'article presenta la distribució territorial del turisme rural a Catalunya tenint en compte factors condicionants de l'oferta i la demanda. L'anàlisi permet apuntar un patró de distribució territorial dels establiments de turisme rural. En primer lloc, s'identifica la localització dels diferents tipus d'allotjaments (Masies, Casis de Poble i Allotjaments Rurals Independents), alhora que es realitza una anàlisi de l'oferta i la demanda del turisme rural. Sobre aquesta premissa s'examinen els possibles factors que afecten la localització i el seu grau d'influència sobre la demanda. Es tracta de factors interrelacionats, entre els quals destaquen l'existència d'explotacions agràries, cases amb especial valor patrimonial i paisatges naturals atractius. En l'últim apartat, relacionem el comportament del turisme rural amb el de sol i platja i es conclou amb la constatació de l'existència de patrons de demanda comparables i similituds en l'estacionalitat i estada mitjana, així com diferències considerables en la proporció de turistes estrangers.

Metodología para el análisis de las transformaciones paisajísticas de áreas rurales mediterráneas : evolución, causas y consecuencias en el nordeste de Cataluña / David Saurí i Pujol, Xavier Pons, Pere Serra Ruiz
Saurí i Pujol, David


En: Investigaciones geográficas. Alicante, núm. 36 (2005) , p. 25-42
Resums en castellà, francès i anglès.

L'article presenta una metodologia aplicable a l'anàlisi de les dinàmiques paisatgístiques de les àrees rurals mediterrànies a través de l'ús conjunt de quatre eines: història, teledetecció amb imatges de satèl·lit, regressió multivariant i índexs paisatgístics. El primer procés consisteix en l'anàlisi històrica l'objectiu de la qual és comprendre com l'acció humana ha transformat el paisatge a través dels segles. El segon és l'ús de la teledetecció i dels sistemes d'informació geogràfica per a l'obtenció dels mapes de cobertes i usos del sòl de les últimes dècades. A causa dels sensors usats (Multispectral Scanner (MSS) i Thematic Mapper (TM)) s'han diferenciat dos subperiodos: 1977-1993, analitzat a través d'imatges MSS, i 1991-1997, a través d'imatges TM. En el tercer pas, s'analitzen les forces inductores dels canvis a través de l'aplicació de la regressió lineal i de la regressió logística multivariant. Finalment, es quantifica l'evolució paisatgística a través de diversos índexs proposats per l'Ecologia del Paisatge.